22/11/11

Bancs

Bancs


L’avi sempre explicava que, per tal d’impressionar les noies, els deia que treballava “en un banc”. Com que ben endiumenjat amb vestit blanc i el barret una mica de gairell feia força patxoca, totes s’ho empassaven. Al cap d’uns quants diumenges de ball i xerinola, la mossa -que ja es feia a la idea de tocar pela llarga- descobria que el meu avi treballava en un banc... de fuster. Enmig dels retrets ell es defensava: “ja et vaig dir que treballava en un banc... però no et vaig dir quin!”. Deu ser per aquest motiu que ara, si vols impressionar algú dient que treballes en un banc, el primer que farà és preguntar-te “a quin”. De fet, més val que li fem el tomb i dir que sí, que treballem en un banc... i de fuster. Que som ebenistes i que d’una gronxada d’encenalls muntem una taula i d’una noguera en podem fer un cobert.

Vots

Mentre agafo el meu vot del munt de l'esquerra, tres persones més l'agafen de la pila de la dreta. Un em pregunta "¿y los de color rosa para qué son?". A fora plou. A dins també.



Fotografia: Carles

3 comentaris:

Anònim ha dit...

De les xifres i els balanços, poques obres d'art en surten. Quin plaer, saber treballar la fusta i fer-hi florir sanefes :)

a.

Anònim ha dit...

Doncs portem una època "d'economia creativa" que fa por! Autèntics "artistes" del "pelotazo"! I es preveuen filigranes fines, sanefes i gavines. Brrrr...

ps: quan torna l'Acebes?

Anònim ha dit...

Tornen els pallassos de la tele. Aquest cop, en comptes de vermell, amb vestits de color blau.

¿Cómo están usteeedeeeeees? ;)

a.