on:
= volum de l'aigua
= temps
= capacitat calorífica de l'aigua
= temperatura de l'aigua
= temperatura de l'aire
= temperatura de la superfície de l'aigua
= àrea de la superfície externa de l'aigua
= àrea de la superfície total del càntir
= àrea de l'aigua en contacte amb l'aire
= calor de vaporització de l'aigua
= coeficient de convecció
= coeficient de radiació de calor
= coeficient de transmissió de calor de l'aigua
= coeficient de transferència de massa per l'aigua
= humitat de saturació
= humitat de l'aire- Sembla complicat però té tota la lògica del món. Segons la Viquipèdia, "el càntir es basa en el principi científic d'un procés endotèrmic (l'evaporació). Des d'antuvi la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser de tipus porós). El sol inicia el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfície externa del càntir; (per capil·laritat l'aigua de l'interior del càntir l'anirà substituint). Per evaporar-se l'aigua de la superfície exterior roba energia a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del càntir."
- Després només ens queda saber beure a galet, però això ja és una altra història!
2 comentaris:
i jo tota la vida pensant que era màgia...
'Cántir' va ser la primera paraula en català que vaig aprendre :)
Publica un comentari a l'entrada