El missatge ètic, moral i filosòfic que defensa Càndid (ben propi del pensament general de Voltaire) és el següent: l'optimisme metafísic és ridícul i completament inversemblant; la realitat dels temps de Voltaire és tràgica i, si hom vol pensar-hi, aquest pensament només dóna lloc al pessimisme. "Els savis" volen vendre una visió del món en la que "tot va bé", i no la real, on tot va malament. Només en el món de El Dorado (un món fora del món convencional i conegut, que Càndid acaba coneixent) hom pot trobar la riquesa i la felicitat. I al final, la solució que queda (o, almenys, és la que proposa en Càndid, o com a màxim, la que acaba adoptant al final del llibre) és oblidar-se de la crua i irreparable solució del món, i refugiar-se en el cert confort de la feina i la disciplina.
Fragment de la Viquipèdia - Càndid, de Voltaire.
He començat Càndid perquè vaig veure una edició recent de Blackie Books molt bonica a la Llar del llibre de Sabadell. Sí: els llibres també entren per les cobertes i la tipografia. Per casa, però, voltava una edició senzilla que fa uns anys van editar a El Periódico i m’ha pogut més la curiositat del contingut abans que els colors del continent. Sigui com sigui, començar aquest llibre en dilluns és molt mala idea. Els dilluns, com si fóssim un cotxe, canviem de marxa: més llarga, més curta, és igual, cadascú amb la seva circumstància, però tret d’alguns ascetes que viuen a la muntanya, gairebé sempre és diferent de la del cap de setmana. Sona el despertador insidiosament, és un moment delicat per al sistema d’embragatge mental, i un llibre pessimista com aquest no ajuda massa perquè podem desencaixar el motor tot anant cap a la feina. Encara no he arribat al final però espero, senyor Voltaire, que tingui bones notícies per a mi en les darreres pàgines. En qualsevol cas me les guardaré per a divendres o el cap de setmana, que el pessimisme amb un vermut i una tapa d’olives fa de més bon passar. Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada