He matat el pardalet de Twitter d’una perdigonada seca. Pam! Sí, em sap greu perquè hi llegia el que hi volia veure: referències interessants enllaçades per amics i companys. Però també m’arribava tot allò que no volia. I ja pots anar fent “unfollows” que a partir d’un cert volum de gent Twitter és una bola de piulades i repiulades que fan que t’arribi de tot i a tota hora. Too much information going through my head, que cantava l’Sting en una cançó, i això que quan la va composar encara faltaven una bona colla d’anys per al desenvolupament d’Internet. També he fet força neteja a Instagram, Facebook i altres xarxes socials. Al principi fa gràcia, aquest mar de missatges marcats com a “Favorit”, “M’agrada”, “Likes”, aquesta reciprocitat en què sembla que formis part de ves a saber què, però a la llarga tot plegat té molt de miratge. 250 amistats a Facebook? Desenganyem-nos: si no els pots trucar per quedar i anar a fer un cafè el dissabte a la tarda, no són amics.
6 comentaris:
Doncs deu ser que no tinc facebook i llavors no m'atabala tant la cosa. El pardalet encara em distreu força i m'interessa el que diu, així m'assabento de moltes coses i llavors vaig a les fonts a comprovar-les. Però la majoria dels que tinc allà no els considero amics. Hi tinc els amics, i molts coneguts, i pocs desconeguts, la veritat. Però no espero d'ells amistat, quan he d'anar un cafè encara utilitzo el vell correu electrònic, o el descarat whatapp, però quelcom més personal.
Deu ser per això que no tinc ni twitter ni facebook.
Lo meu twitter és com jo: a ratxes. A estones fa net, lo vent :-) Feisbuc no cal, ja dono la cara a classe.
Sense Twitter s'està més tranquil. O almenys amb menys gent seguida.
Encara pitjor: imagina't que et truquen els 250 per anar a fer un cafè. Quin compromís haver de triar, perquè trobar un bar que et faci 250 cafès al moment... ja ho saps. Res, res, fora!
Ui, Miquel, aquí em sembla que faria una sardinada o una calçotada. Encara que a mi més de 10 persones en una taula ja m'atabala. Ben mirat, 250 cafès i tal com som aquí: "Jo curt de cafè i sacarina, jo descafeïnat i llarg de llet, jo carajillo de rom Pujol, jo cafè americà, jo... pobre cambrer!
Publica un comentari a l'entrada