Hi ha un nom per a aquest cofoisme gall d’indi de qui ha esdevingut allò que s’esperava d’ell? Els i les crash test dummies també tenen dret a casar-se i tenir el nombre adequat de fills, suposo. Les millors programacions socials són les que, evidentment, no es noten. We are the robots, Kraftwerk. I’ve become comfortably numb, Pink Floyd. Fins que salta l’espurna i al robot se li fonen els ploms. Com a aquella companya meva d’EGB, que va fer la carrera que tocava i, en el marc d’un currículum laboral i familiar perfecte, a crack in the ice: canvi de director a l’oficina, repassada de diagrames a l’ordinador, una mà sobre l’altra sense voler damunt del ratolí, “I vaig sentir una llambregada que va capgirar la meva vida de dalt a baix”. Hi ha algun nom que defineixi aquells que arriben a ser allò que veritablement són?
3 comentaris:
ahir llegia que els crash test dummies seran més grassos, realment se'ls veia una mica morts de gana fins ara
Qui decideix si és millor quedar-se o sortir del ramat? Suposo que un mateix, si pots comptar amb ambdues perspectives. De vegades cal veure el món des de l'altra banda de la tanca, sense obstacles, per apreciar-lo en tota la seva magnitud. Però la ignorància i la por, o el pur conformisme fan la seva feina.Tot va a caràcters.
A vegades, pel motiu que sigui, falta perspectiva. I living is easy with eyes closed, que deia el Lennon. Si no has vist res més no ho trobes a faltar, per altra banda.
"Tot va a caràcters". Hi ha àmbits, situacions, en què un pot estar encantat i un altre, amb la mateixa circumstància però un altre tarannà, força fastiguejat. A la universitat fèiem comparacions amb animals: hi ha xais, llops, elefants... ai, la fauna!
Publica un comentari a l'entrada