Faig zàping i al televisor apareix Lou Reed cantant “Waiting for my man”. Fins no fa massa jo també esperava el meu home cada diumenge al mercat: el meu proveïdor de llibres de Josep Pla. Li comprava els volums de mica en mica (per no patir una sobredosi) a un preu rebentat, primeres edicions de la col·lecció vermella de Destino, de segona mà però molt cuidats. El llibreter ambulant no era com els altres, venedors de faramalla i andròmines rovellades, sinó que oferia volums exquisits i els qui ens acostàvem semblàvem una mica aquells voltors dels documentals. Només que, en comptes d’una zebra incauta, devoràvem la biblioteca d’algú que ja no l’havia de llegir més. Esperava el meu home com la guineu del Petit Príncep: a mitja setmana ja assaboria el proper volum, la meva dosi Planiana a 5 euros per títol. Però ja fa setmanes que el llibreter ha desaparegut. Què ha passat? Ha venut tots els llibres? S’ha acabat el procés de desmantellament col·lectiu perpetrat pels àvids lectors de Sabadell? Ja fa dies que espero el meu proveïdor i no apareix. I jo amb aquesta frisança, aquest neguit a la sang. Segurament el mateix que també patia Lou Reed quan esperava el seu proveïdor habitual. Tant que fins i tot li va dedicar una cançó: I'm waiting for my man / Twenty-six dollars in my hand / up to Lexington, 125 / Feel sick and dirty, more dead than alive / I'm waiting for my man.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada