Si tu vas al cel en patinet

Algú que, com diu la cançó, volia anar al cel en patinet deuria trobar que el manillar li feia nosa. Potser va ser així com es va inventar l’skateboard. Ara feia anys que no m’enfilava a cap, que no em llençava pendent avall al damunt d’una taula amb rodes. Ho vaig fer amb escepticisme i tota la prevenció del món, perquè si bé als vint anys una caiguda no va més enllà d’un blau a les natges, als quaranta ja s’ha après que els ossos tenen memòria i que, en el cas de perdre l’equilibri, sentirem el mal pas un parell de setmanes ben bones. Però, com passa amb la bicicleta, els nostres muscles també recorden i és igual el temps que faci que no hi anem, que de seguida tornem a rodar com quan érem nens. Al cap d’un parell de baixades penso que potser sí que es pot arribar al cel en patinet, però també damunt d’un skateboard. I més ràpid!