L'oliva de l'avió

A l’assignatura de Comptabilitat de costos sempre ens explicaven el “Cas de l’oliva de l'avió”. Un d’aquells exemples que circulen a totes les facultats, provinents d’escoles de negocis, i que s’escampen com la pólvora per la seva força il·lustradora. La qüestió – ens comentaven- era que algun expert havia observat que si es retirava una oliva del menú que se servia als avions, l’empresa s’estalviava un munt de diners al final de l’exercici. Llavors encara donàvem per descomptat que als avions sempre se servirien menús, però el món de l’economia és ple de genis que saben com manegar-s’ho per obtenir més beneficis, i de l’oliva vam passar al plat sencer. D’aquí, una vegada tothom va haver retirat tots els àpats, es deurien eliminar subtilment procediments, controls, i exigències de qualitat en els materials. Tot correcte i molt legal, però ja no és el mateix ni l’avió és igual. Que parlin amb els enginyers quan hi ha un accident aeri però estic convençut que sovint la darrera paraula la tenen els comptables. Sempre em va semblar que l’oliva en qüestió acabaria per sortir-nos molt cara, però llavors l’ètica no entrava a examen i – que jo sàpiga- tampoc es recull ara a molts balanços. Potser ja va essent hora de canviar.