Vaig i vinc per la simetria del teu nom i intento imaginar un paisatge diferent d’aquest joc de miralls que es reflecteixen mútuament en un horitzó sense fi. Però només arribo a esbossar un The End de cinema mut i fosa en negre enmig d’un pati de butaques on no hi som ni tu ni jo. I que sí, que sí, que fa temps hi hagué aigua i palmeres, però ara només resta un grapat de siluetes dibuixades que neden en la pedra del desert. 30/9/10
English patient
Vaig i vinc per la simetria del teu nom i intento imaginar un paisatge diferent d’aquest joc de miralls que es reflecteixen mútuament en un horitzó sense fi. Però només arribo a esbossar un The End de cinema mut i fosa en negre enmig d’un pati de butaques on no hi som ni tu ni jo. I que sí, que sí, que fa temps hi hagué aigua i palmeres, però ara només resta un grapat de siluetes dibuixades que neden en la pedra del desert. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ador aquesta pel·lícula...i la incertesa que em produeix l'ambigüitat del títol: pacient com persona que té paciència o que està malalta i la cuiden? o les dues coses? Crec que no he plorat mai tant com veient aquesta història.
A mi m'agrada molt! Tot i que la primera vegada que la vaig veure vam arribar tard al cine i no vam veure el principi. Al final, és clar, ho vaig lligar tot i vaig pensar que era, certament, una pel·lícula molt bona.
Una història d'amor trencada d'una manera una mica absurda i injusta.
Un tip de plorar, i tant.
ps: hi ha gent a qui no agrada gens!
Sóc una espectadora en silenci i distant d'aquesta "pel.lícula", i en llegir-te, també he plorat...
Llegeixo la part intermitja del teu comentari i estic d'acord amb tu amb el que dius, però no és l'espectador qui ha de reescriure els arguments de la películ.la, sinó que han de ser els actor principals qui ho han de fer per tal de canviar el final... en fi, sé que tu ja m'entens
Una forta abraçada
Hola Mar. No m'imagino una segona part del Pacient anglès. Per motius obvis. S'hauria de fer allò que en diuen "una precuela", abans que el pobre home quedés ben cremat. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada