L'edició catalana de l'últim llibre de Ken Follet ha estat publicada sense els dos darrers capítols. Això ha de ser, per força, una metàfora de...*
* s'accepten suggeriments.
** Fotografia: solució proposada al Cafè per als llibres ja editats amb l'errada.
5 comentaris:
Ostres! Te m'has avançat! Qui llegeixi el meu post que tinc programat per a demà dijous, pensarà que t'he plagiat.
I és que la notícia és molt temptadora.
Els llibres aniran tots trinxats, suposo que reciclaran el paper. Mentre m'ho explicava ahir un amic llibreter (tenen 10 caixes esperant ser retornades) li vaig comentar que podrien haver tret els dos capítols per separat, doncs se suposa que aquest és el primer d'una trilogia, tot plegat que sigui una quatrilogia dic jo.
Jesús, no pateixis: crec que tothom en parlarà, d'això! Compadeixo el pobre de l'editorial perquè això és el que laboralment es coneix com a "marrón" (aquí tirant a fosc). Segur que el responsable anava tant de bòlid que se li va passar revisar la darrera versió. Esclar que també podria ser el típic apalancat que passa de tot.
Elur, jo els vendria per separat, i tant! Les edicions en català a vegades són una mica més cares i surten més tard. Ja no ve d'aquí.
En realitat és una gran idea: quan portes mil planes llegides s'agraeix que et retallin les últimes cent. :-)
Potser és una nova iniciativa, Salvador. Per fomentar la lectura. També es podria fer amb el Quixot, per exemple. Eps! I al cine trobo que també es podria fer! Casablanca o El paciente inglés trobo que, pel davant o pel darrere, es podrien retallar tranquil·lament ;)
Publica un comentari a l'entrada