N’hi ha de curts i de llargs, a la galta, al front, als llavis, d’amistat, fraternals, maternals, de Judes, de secs o d’humits, maldestres, experts i fins i tot de professional. Amb gust de clor i amb gust de mar, de més dolços i de més salats, urgents o sense pressa, de benvinguda o de comiat. El vertigen del primer, la tristesa del darrer. Geografia del temps, mapa de records. Petons
10 comentaris:
I vet aquí la primera millor cosa que pots fer amb la boca... Besar, i la segona, ja saps quina és?
:-D
jo, avui em quedo amb el que em va fer ahir la Jana, que més que un petó va semblar que fes petar la burra ;)
un petó!
...i tant, Eli! És... :)
Sí, sí...Elur, però aquests van a la categoris "infantil", eh?
A mi més que els petons m'agraden les besades (que no es lo mismo pero es igual) :)
Eus aquí com es parla de petons sense posar una il·lustració de llavis. Un bon inventari. Hi afegiria els de bon dia i de bona nit, de ventosa o el mític de vaca (una llepada el més llarga possible).
ho sé prou, però és el que hi ha, són els únics que hi ha vaja :P
A mi, Vida, per altra banda, sempre m'ha sobtat allò del "ósculo". Lleig, lleig :)
Arcangelo: és que al Cafè podem ser força subtils, eh? La foto del petó em va semblar massa evident.
Elur: les nebodes (la meva té dos anys i mig) a vegades fan uns petons ben peculiars i divertits, oi?
Carles, fa dies que m'ho rumio. Al final no he pogut resistir la temptació de plagiar-te la foto.
;)
és curiós, tinc un post igual però amb els peus nus a una platja.i sempre és la dona qui es posa de puntetes. no és un bon senyal.
Ramon, la foto la vaig "robar" d'internet. I "Quién roba a un ladrón..."
Elisenda, postser sí. Però no t'hi facis mala sang. Crec que és una qüestió de l'alçada mitjana entre home i dona. Vosaltres viviu més anys, per altra banda. Coses de la biologia.
Cafetera
Publica un comentari a l'entrada