- Pa barracas tienes que montar una parada del rollito.
- Del rollito?
- Sí, del rollito flamenquito...con el amigo del Pere...
- ¿El Pere?
- ...si hombre, ese que es muy catalán, muy catalán...pero buen tío, eh?
- Del rollito?
- Sí, del rollito flamenquito...con el amigo del Pere...
- ¿El Pere?
- ...si hombre, ese que es muy catalán, muy catalán...pero buen tío, eh?
En plena conversa, i amb permís del mestre Java, surten entre ferums d’olis recremats, l’RD2D2 i l’esprimatxat C3PO. L’androide rabassut em projecta, enmig d’un concert de xiulets, un holograma. Lluny de ser la princesa Leia que em demana auxili i que vagi amb urgència al planeta Dagobah, apareix damunt la meva taula en Raimon, guitarra en mà, en un recital a la Universitat Autònoma de Madrid tot cridant “No, diguem noOOo, nosaltres no som d’eixe mooOOón!”. Encara no m’he recuperat de l’ensurt, que el cel s’esquerda i entre els núvols sento la veu mística i ressonant –curiosament amb un fort accent agironat- d’Obi Wan Kenobi, el mestre Jedi que vesteix de franciscà: “Carles, Carles...ja fa temps que el Lado Oscuro ens falcona la llebre: tenim mala peça al teler...”.
- Ja, però què vols que hi faci? A més, porto les xancletes del Tenko, que no van bé per córrer. I aquí, ja ho veus, fins al novembre ningú no mourà fitxa...
En aquestes que apareix en Han-Solo, que diu que té aparcat l’Halcón Milenario al terrat de l’Edifici Pantalla (antiga Plaça Major), però que si ens afanyem encara podem anar a Cal Frutos “especialidad en conejo al ajillo” a fer un brindis per la multiculturalitat. I que alea iacta est, que segons ell vol dir “Que la força ens acompanyi!”. Jo li dic que no és ben bé el mateix, però que val, perquè la primera encaixa prou bé, i la segona, francament, ens farà falta.
2 comentaris:
Curiosa traducció del llatí a l'starwarsià! Però estigues tranquil, és millor que hi hagi equilibri. En la diversitat està la riquesa (no tota monetària ni lèxica, per suposat), o almenys això diuen :)
Evidentment, malgrat les dificultats econòmiques, culturals, etc. que puguin sorgir (perquè en sorgeixen, no ho dubtis), la diversitat acostuma a ser enriquidora. Ara bé, hi ha la “diversitat” filla d’immigrants que estaven perfectament integrats i que ha sortit ni-ni, que ni estudia ni treballa, que és incapaç de veure-hi més enllà de la cigarreta que fumen, el futbol, un parell de tòpics contra els catalans i quatre consignes fascistoides. Una generació que no té un pèl de ximple, però absolutament ignorant i vulgar. De “reguetón” i “La roja”, i para de comptar. Aquests no sé quina mena de riquesa poden aportar.
Publica un comentari a l'entrada