16/1/11

Evolució

- Potser és que tot plegat no és més que un error, no? Vull dir que tot va començar amb aquell magma d’aminoàcids i éssers unicel·lulars, la necessitat d’adquirir proteïnes, minerals, què sé jo?! La fagocitosi: si te’n menjaves un altre podies créixer més. A partir d’aquí, els éssers pluricel.lulars, els òrgans. I de l’aigua a la terra però seguíem amb la mateixa dèria: sobreviure, i com a eina per aconseguir més aliment encara, la intel.ligència: planificar emboscades a mamuts, primer. Saber domesticar els animals, després. Fins aquí tenia un sentit, però va començar a haver-hi un punt en què el mamut ja el teníem al rebost, ja no ens va caldre aixecar-nos cada matí amb un sol pensament al cap: menjar. Quan tens el mamut a la nevera la intel.ligència pot arribar a fer-se perversa! Es torna tot més complicat: apareixen grups, clans, nacions, institucions que determinen àmbits de comportament, que regeixen l’economia...

- No sé on vols arribar, estimada...

- Doncs que tinc 35 anys i a vegades no sé què faig casada amb un energumen que no fa altra cosa que mirar el futbol el cap de setmana i amb una hipoteca a 40 anys...

- M’ho temia, estimada...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Existencialisme en estat pur.

Lluna ha dit...

Potser de vegades la evolució no es tan bona com ens pensem...

Francesc Puigcarbó ha dit...

de fet no hem evolucionat gens quan al comportament, només ha evolucionat l'embolcall i les comoditats i avenços delsm que ens hem dotat. Abans s'havia d'anar al camp a veure el futbol, ara ja no cal, i abans d'abans s'anava al circ (el de les feres) vull dir, o a veure com penjàven algú, que era tot un espectable per a grans i petits. En el fons, sempre és el mateix, només que abans no hi havia hipoteca, ara que hi caic.

Anònim ha dit...

Això de la hipoteca i els terminis actuals ha estat una degradació total. Francament, no és normal. No és normal haver d'estar pagant mitja vida la teva casa.

C.