M’agrada perdre el temps. Badar. Embadocar-me. Però és realment un temps perdut, el que transcorre tot veient encaterinats a qualsevol racó com els minuts, les hores i els dies llisquen avall? El temps que deixem passar d’aquesta manera, no tenim pas intenció de recuperar-lo, no el busquem per enlloc com ho fem amb altres pèrdues quotidianes com les claus, les ulleres o aquell número de telèfon que vam mig mal apuntar en un racó d’una pàgina de diari. Per què en diem “perdre el temps” d’aquestes hores que flueixen sense cap mena de fita que les meni? Si ja ho sabem que mai no tocarem com Mozart o Jimi Hendrix, que no escriurem com Josep Pla o Julio Cortázar, que no pintarem mai Las Meninas...que serem només especialistes en nosaltres mateixos, i encara. Alumnes de gairebé tot, la major part de les vegades. Mestres en sopars, fer riure els amics i paelles de diumenge. Catedràtics del vermut i l’oliva que s’assaboreix a poc a poc, com els minuts, les hores i els dies que transcorren sense cap objectiu ni cap fita. Encantats d’haver-nos trobat, quin guany, el temps perdut!
9 comentaris:
Suposo que es perdut per aquells que esperen obtenir un benefici material de cada minut que passa. Els que podem passar una estona sense fer res "profitós" doncs el gaudim força el temps perdut.
Petons
El pots perdre una estona escoltant de fons a Pink Martini i el seu Tempo perdido :)
Estic amb tu!
potser mes que perdut es temps trobat...
temps robat a la feina o al sistema de vida
i que no es maco aixo??
petonets
Noies, molt ben vist tot plegat. Sembla que a tots el "sistema", "l'engranatge" o digues-n'hi com vulguis a vegades ens apreta!
C.
Tenint en compte que el temps no existeix més que en la mesura que nosaltres el volem comptar o els altres ens obliguen a fer-ho, en una societat civilitzada, que jo ja sé que no veuré mai, badar segurament seria una de les prioritats. De fet, badar sempre està guiat per una finalitat superior.
Jo també estudio per a catedràtica del vermut i l'oliva. Gràcies per compartir el teu text!
Servidora el temps només el perd a la feina, més aviat hi ha dies que el llenço, però això ja son altres coses.
El temps que dedico a fer de badoca és ben aprofitat, com el que dedico a no fer res quan no tinc res per fer, com deia el poeta.
No torbeu el meu no fer res quan no tinc res per fer; deixeu-lo submergit en la seva profunditat de pau, com el capvespre en la platja quan el mar és silenciós.
Ocells Perduts #208 _ Rabindranath Tagore
El que jo em pregunto sovint és si realment podem perdre allò que no existeix.
A mi em costa perdre la noció del temps, no sé anar sense rellotge, i les poques vegades que perdo aquesta noció sóc ben feliç!
Té gràcia perquè jo també he fet fa poc una reflexió sobre el temps perdut però sense aquesta profunditat i aquest enginyós punt de vista que li dones tu.
Publica un comentari a l'entrada