Potser té raó la Pilar Rahola quan diu que el català no és necessari a Catalunya, que només cal veure ídols com Messi o Iniesta. Educats aquí mitjançant la immersió lingüística, cap dels dos no parla català. Però jo sí que el necessito: forma part de mi, i més enllà de debats sobre el sistema educatiu o el desgast dels tribunals, penso que sempre em queda la meva capacitat de decisió individual per intentar canviar el meu entorn. Així doncs, i malgrat que l’article l’estic llegint en una edició gratuïta de La Vanguardia que ens han donat al tren, en sortir de l’estació he anat a un quiosc i he comprat un exemplar del diari Ara, escrit en la llengua que defensa la Pilar des d'un diari en castellà (perdoneu-me la rima i a ella la contradicció). Un euro, un vot: visca la democràcia de l’economia de mercat.12/1/11
Vine al mercat, reina!
Potser té raó la Pilar Rahola quan diu que el català no és necessari a Catalunya, que només cal veure ídols com Messi o Iniesta. Educats aquí mitjançant la immersió lingüística, cap dels dos no parla català. Però jo sí que el necessito: forma part de mi, i més enllà de debats sobre el sistema educatiu o el desgast dels tribunals, penso que sempre em queda la meva capacitat de decisió individual per intentar canviar el meu entorn. Així doncs, i malgrat que l’article l’estic llegint en una edició gratuïta de La Vanguardia que ens han donat al tren, en sortir de l’estació he anat a un quiosc i he comprat un exemplar del diari Ara, escrit en la llengua que defensa la Pilar des d'un diari en castellà (perdoneu-me la rima i a ella la contradicció). Un euro, un vot: visca la democràcia de l’economia de mercat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El català és la llengua que em dóna de menjar, perquè em dedico a ensenyar-lo a les noves generacions i és la llengua amb la què escric. Per cert, els/les alumnes es compren el meu llibre i se'l llegeixen. Qui diu que no llegeixen en català?
Bon apunt, Carles :).
M'agrada que treguis la qüestió dels llibres. La veritat és que em sembla que en alguns aspectes no sé ben bé com funcionaria el català en un mercat absolutament lliure, vull dir: quants productes en català sobreviuen perquè tenen al darrere una bona subvenció?
Carles
Home, si et dic la veritat no ho sé. Jo al publicar el llibre de subvenció res de res. El problema és que a les editorials catalanes els encanta la pela, i els escriptors/res paguem les nostres edicions i bé és complicat perquè el món editorial és negoci, i així ens desanimem clar.
Publica un comentari a l'entrada