"Haver de triar, aquest és el problema. Si hi hagués algun mandat, un
edicte, una norma que em regís, que marqués a cada entreforc quin és el
meu camí inexorable. Però puc escollir, puc decidir on anar, puc elegir
si quedar-me ací o allà. Triar, vet-ho aquí. I amb la tria, el dubte.
Així ho declamava el bard d’Stratford-upon-Avon: ser o no ser, aquesta
és la qüestió. Però, d’altra banda, i si les nostres eleccions no fossin
més que un miratge? Una fal.làcia fruit d’un cúmul de causalitats
propiciades pel nostre tarannà? Destins, al capdavall, biològicament
incontestables que malgrat la disfressa de l’atzar res no tenen
d’estocàstics? Fat i demble indestriablement lligats com una sola llei
que ineluctablement ens mena. Potser és que, ai las!, el meu averany
implacable no és altre que seguir la crida d’aquest fluorescent d’aura
blava que, atziagament, brunzeix penjat del trespol d’aquest bar...paf!"
Una broma que vaig escriure fa deu anys (abusant de barroc i diccionari). Però triem o, com les mosques, seguim fluorescents?
2 comentaris:
Això és el que ens sol passar als que pensem massa... tant si som mosques com humans.
Hi ha tendència a fer "paf!", oi? Prova la disfressa de borinot, és ideal. Com de mosca però t'ho tires tot a l'esquena!
Publica un comentari a l'entrada