Nespresso 2.0

Quin gran invent, això de les Nespresso. Tots els cafès del món perfectament ordenats per ordre d’intensitat aromàtica. A casa és el més pràctic i quan tens convidats fas tasses en sèrie amb la mateixa eficiència que el senyor Ford feia el seu model T (negre, naturalment) a les seves cadenes de muntatge. S’ha acabat barallar-se amb el molinet per moldre els grans, el dubte amb les mesures o haver de netejar el marro de la cafetera. Ara tot és més polit, asèptic. Un cafè que ens apropa gairebé –gairebé!- als ristrettos de Roma amb tot el seu cos i la seva crema aconseguits només amb prémer un botó. Tot plegat seria perfecte si en el procés es produís la bafarada típica de les cafeteres-de-tota-la-vida. I és que enyoro aquell núvol cafeïnat que exhalaven les Oroley quan l’aigua bullia i que impregnava tota la casa: el pròleg ideal per a un dia clar o l’epíleg d’un bon dinar. No podrien fer unes altres càpsules només d’aroma? O vendre un ambientador en esprai, que vindria a ser el mateix? Estic convençut que seria el regal estrella d’aquest Nadal. Corbates tronades? Ampolles de massatge per afaitar? Res home: càpsules – o esprai- amb el subtil aroma d’un bon cafè africà!