Una nova llum

Llegeixo al diari del compte de Godó que, gràcies a un acord entre diferents empreses (entre elles, una de catalana), s’ha pogut il·luminar millor la Capella Sixtina al Vaticà. Un conjunt de leds permetrà veure millor les pintures que el papa Sixt IV (d’aquí el nom) va encarregar a Miquel Àngel ara fa més de cinc-cents anys. És una sort. Quan jo hi vaig anar vaig arribar-hi després d’una hora llarga de cua, amarat de suor, baldat i atabalat, cansat de caminar entre passadissos del museu i arrossegat per una munió de turistes, passerells com jo, però encantats de moure’s com un ramat de xais per Roma. De la capella en recordo la sensació d’anxovament, la multitud de caparrons orientals, l’enrenou constant i els crits dels vigilants demanant silenci (Silence! Silence, please!). En definitiva, la sensació d’estar al tambor d’una rentadora en el moment del centrifugat. En el darrer punt del programa de rentat, com l’aigua sabonosa ja usada, tots els turistes vam ser expulsats canonada avall. En aquestes condicions el record que tinc més present del frescos és el que em va proporcionar la guia que vaig comprar en sortir, fullejada –ara sí- en la calma de l’hotel. Amb la tele encesa, en un dels canals de la RAI començava “Tiburón”, que allà la van batejar com “Lo squalo” i que en realitat es diu “Jaws”. Que estrany que és tot.