Al portal una parella jove parla amb les mans. Sempre m’ha encuriosit el llenguatge dels gests. Poder parlar sense paraules. Expressar-se amb les mans mitjançant signes en l’aire, amb una coreografia de cercles, dits i llavis, amunt i avall, amb un compàs difícil de seguir pels profans. La parella s’explica quelcom ocurrent, fan broma i jo, que me’ls miro de reüll, no entenc res: ara el sord sóc jo. Al final s’acomiaden amb un petó més apassionat que no pas formal, el signe potser més universal. I, per uns moments, em fa l’efecte d’haver copsat la seva conversa amb tot detall. 17/7/10
En silenci
Al portal una parella jove parla amb les mans. Sempre m’ha encuriosit el llenguatge dels gests. Poder parlar sense paraules. Expressar-se amb les mans mitjançant signes en l’aire, amb una coreografia de cercles, dits i llavis, amunt i avall, amb un compàs difícil de seguir pels profans. La parella s’explica quelcom ocurrent, fan broma i jo, que me’ls miro de reüll, no entenc res: ara el sord sóc jo. Al final s’acomiaden amb un petó més apassionat que no pas formal, el signe potser més universal. I, per uns moments, em fa l’efecte d’haver copsat la seva conversa amb tot detall. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
es maco aixo que ho dius...ara el sort soc jo. i es ben cert!!
de vegades..sobren les paraules.
un bes
Estic d'acord amb sargantana: a vegades sobren les paraules. On hagi un bes universal, no cal res pus.
Sí, sí...un petó l'entén tothom! Pel blog tinc algun escrit que parla de petons, ja el buscaré. Mentrestant, petons :)
C.
Perdó per la intromissió, Carles. Però no me'n puc estar... resulta que per a ser polidament correctes no hauríem de dir "llenguatge dels signes" sinó "llengua dels signes"!. Una amiga meva és professora i aquesta és una de les grans reivindicacions del sector. ;-)
Ups, M., tens raó!
C.
Publica un comentari a l'entrada