Ara que hi sóc, m’adono que Dalí sempre pintava des de la platja de Port Lligat. “El gran masturbador”, “La persistència de la memòria”, es van crear pensant en aquesta vista d’horitzó ample i, alhora, a l’abast de la mà. Un paisatge de pedres i persones tocades per la tramuntana que amb la seva fressa constant els donava formes estranyes i pensaments eixelebrats. Dalí, pintor de renom mundial, pintava –fos on fos- des d’aquest racó de platja. I sí, malgrat els viatges, les persones, els diversos costums, els idiomes...el meu món també és petit.18/7/10
Món petit
Ara que hi sóc, m’adono que Dalí sempre pintava des de la platja de Port Lligat. “El gran masturbador”, “La persistència de la memòria”, es van crear pensant en aquesta vista d’horitzó ample i, alhora, a l’abast de la mà. Un paisatge de pedres i persones tocades per la tramuntana que amb la seva fressa constant els donava formes estranyes i pensaments eixelebrats. Dalí, pintor de renom mundial, pintava –fos on fos- des d’aquest racó de platja. I sí, malgrat els viatges, les persones, els diversos costums, els idiomes...el meu món també és petit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Pintava, fos on fos, des d'aquell racó de la platja perquè ell era aquell paisatge, ell -com a geni creador que era- bategava des de la terra. Tots tenim un petit món dins nosaltres que ens fa mirar les coses diferent i ens fa ser petits creadors també. El teu m'agrada.
De vegades, el món petit és el més gran dels móns. Sobretot, quan es pinta mirant el mar mediterrani... quasi infinit, i tanmateix, a l'abast de la mà.
És que jo crec que la gràcia està en voltar força i després mirar-se el món des del balcó de casa. De fet tothom és d'un lloc o altre, això de "ciutadà del món" és com la frase aquella de "l'important és participar". Les persones tenen arrels. I juguem per guanyar :)
C.
Ara que hi ets? ostres, m'hi apuntava sense pensar-m'ho dos cops :P
Publica un comentari a l'entrada