6/7/10

Febre

Tenir febre a l’estiu és una redundància tèrmica. No hauria de poder ser: és estar doblement abaltit, suar dues vegades. Paradoxalment, l’origen d’aquest ball de termòmetres és un cop d’aire gèlid: el raig al clatell quan som asseguts al tren? Aquell cinema que ens va tenir cent vint minuts amb la pell de gallina? El restaurant amb pocs comensals on ens van donar taula al mig d’un corrent massa fred? Costa d’entendre, aquest abús frigorífic. Sigui com sigui, arreu és ple d’aires condicionats-fera-ferotge que en la sabana de l’estiu ens sotgen, aguaiten per saltar damunt nostre, pobres gaseles sense jersei, i deixar-nos fora de joc una bona colla de dies. Nyac!

1 comentari:

Vida ha dit...

Ha, ha, sí que és veritat. Jo fa temps que no enmalalteixo a l'estiu; creuaré els dits. Posa't bo aviat.