Sóc dels que comencen a llegir el diari per la darrera pàgina. Sempre prefereixo trobar-me les notícies de cultura abans que les internacionals. Hi trobo un ordre més lògic: primer el propi món, el de les paraules amb un sentit més o menys estètic, els sentiments. Després se surt a l’exterior en un àmbit local i, finalment, s’arriba a la secció d’internacional. La inversa em sembla, de sempre, començar la casa per la teulada. Ho faig amb tots els diaris: La Vanguardia i “La contra”, El País i els articles del Millás, etc. Amb l’únic que faig una excepció és amb el diari Avui perquè esgota. Esperes Miles Davis i trobes la trompeta de fireta de plàstic, vols humor anglès i apareixen “els Morancos”, desitges Cortázar i et donen els “Cuadernos de verano Santillana”. Sempre la mateixa conyeta fàcil, l’acudit blanc i dolent. Vull dir que, com aquell estiu en què tocaven arreu Georgie Dann i King Africa, trobar-se junts l’Iu Forn i l’Empar Moliner a la darrera pàgina potser és massa.16/7/10
Massa
Sóc dels que comencen a llegir el diari per la darrera pàgina. Sempre prefereixo trobar-me les notícies de cultura abans que les internacionals. Hi trobo un ordre més lògic: primer el propi món, el de les paraules amb un sentit més o menys estètic, els sentiments. Després se surt a l’exterior en un àmbit local i, finalment, s’arriba a la secció d’internacional. La inversa em sembla, de sempre, començar la casa per la teulada. Ho faig amb tots els diaris: La Vanguardia i “La contra”, El País i els articles del Millás, etc. Amb l’únic que faig una excepció és amb el diari Avui perquè esgota. Esperes Miles Davis i trobes la trompeta de fireta de plàstic, vols humor anglès i apareixen “els Morancos”, desitges Cortázar i et donen els “Cuadernos de verano Santillana”. Sempre la mateixa conyeta fàcil, l’acudit blanc i dolent. Vull dir que, com aquell estiu en què tocaven arreu Georgie Dann i King Africa, trobar-se junts l’Iu Forn i l’Empar Moliner a la darrera pàgina potser és massa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doncs jo, ni diari ni res de res...
M'avorreixen! En tots hi diu el mateix, però amb la "manipulació pròpia" de la seva versió...
Amb el temps, he acabat pensant que la informació de tot arreu, és una moto que ens volen vendre, cadascú a la seva manera..
Entre gustos....
;-D
Dona, tampoc no cal renunciar-hi del tot... Sense perdre el punt crític i la selecció personal dels articles (cas del Carles) sempre se'n pot treure alguna cosa de profit!
Jo també tinc aquest costum. Per això no m'agrada llegir premsa digital.
A mi el que em sap greu és que, en el fons, es passa per la informació de puntetes. No s'aprofundeix i els temes, a més, tenen una data de caducitat relativament curta. No sé fins a quin punt hi té a veure la formació dels actuals periodistes. Recordo un examen de la facultat de CC. de la Informació on el professor demanava uns càlculs mínims (de 3er de BUP) i els alumnes es queixaven "Profe, que nosaltres som de lletres!"
C.
jo també començo pel final
Jo, Jesús, darrerament començo força coses pel final. Així se'n passa més via ;)
C.
Publica un comentari a l'entrada