La noia amb el vestit de notes de xilòfon es desdibuixa entre colors primaris: verd, blau, groc. S’hauria de poder incloure la paraula “adéu” a les caixetes de música. Una lletra cada dues voltes: A-D-E-U i descobrir intervals per a cada semitò, un espai prou ample per fer-hi créixer dos-cents rellotges de pèndol que funcionessin a contratemps i així no haver de desfullar ja més margarides-m’estima-no m’estima. Pots viatjar a l’altra banda del món i descobrir que, malgrat tot, encara ets al centre de tu mateix. Algun dia trobaràs el Nord. I fins i tot la brúixola. 24/7/10
Viatges
La noia amb el vestit de notes de xilòfon es desdibuixa entre colors primaris: verd, blau, groc. S’hauria de poder incloure la paraula “adéu” a les caixetes de música. Una lletra cada dues voltes: A-D-E-U i descobrir intervals per a cada semitò, un espai prou ample per fer-hi créixer dos-cents rellotges de pèndol que funcionessin a contratemps i així no haver de desfullar ja més margarides-m’estima-no m’estima. Pots viatjar a l’altra banda del món i descobrir que, malgrat tot, encara ets al centre de tu mateix. Algun dia trobaràs el Nord. I fins i tot la brúixola. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Preciós escrit. Sense paraules.
estas molt...romantic ultimament
et queda be !!...jajajajaj
petonets
Gràcies, Vida!
Hahahah...serà que se m'acosten les vacances, sargantana. La idea és fer força l'ídem, d'aquí deuen venir els escrits i l'estil :)
Publica un comentari a l'entrada