Records menuts per als calaixos cromats de la memòria. Col·leccions de petits moments fets d’alabastre, grans morats de magrana, petxines que un dia vam trobar a la platja. Un grapat de sal, retalls d’una nit de dissabte, aquell gest, una paraula. Pengem del fil del temps, a la nostra col·lecció particular, aquella cançó que ens va fer de preludi –o d’epíleg-, la llum d’aquella tarda al capvespre i el gust d’aquell primer cafè. Omplim capses de cartró al fons de la memòria, records presos per sempre en l’ambre groc dels anys i que de tant en tant fem lliscar pel pendís de la nostàlgia. Treiem els records, de tant en tant, i hi joguinegem una estona, els fem sonar com les notes metàl·liques d’una caixa de música mentre fem anar, a poc a poc i tot dibuixant cercles, la maneta de l’enyor.
Time it was, and what a time it was, it was
A time of innocence, a time of confidences
Long ago, it must be, I have a photograph
Preserve your memories; they're all that's left you.
A time of innocence, a time of confidences
Long ago, it must be, I have a photograph
Preserve your memories; they're all that's left you.
1 comentari:
Jo també ho guardo tot. De tan en tan, faig revisió lagrimògena, i acabo tornant a guardar-ho.
Publica un comentari a l'entrada