Sempre hi haurà el risc de declarar-se vençut, d’abandonar tot enarborant una bandera blanca mentre diem “no puc més”. Deixar-se vinclar per la por o la rutina, allistar-se a la resta del ramat adotzenat, recitar el guió que ens han escrit sense pensar-hi massa i esdevenir actors d’un decorat de cartró pedra que amb prou feines si ens creiem...
...però sempre podem utilitzar el llençol blanc per deixar finestra i barrots enrere i fer-ne un llenç per pintar-hi un somni nou, desertar de la por, declarar-se insubmís als generals vestits amb els galons de la McDonalització, i sortir a l’escenari com si cada nit fos la nit de l’estrena, rapsodes només dels propis mots...
...però sempre podem utilitzar el llençol blanc per deixar finestra i barrots enrere i fer-ne un llenç per pintar-hi un somni nou, desertar de la por, declarar-se insubmís als generals vestits amb els galons de la McDonalització, i sortir a l’escenari com si cada nit fos la nit de l’estrena, rapsodes només dels propis mots...
4 comentaris:
dons m'agrada aquesta opció
m'hi afegueixo !!
Que no ens manqui el coratge doncs...!!!
Bonica alternativa, sí.
que cada nit sigui nit d'estrena, sí!!!
Publica un comentari a l'entrada