Als dies, a vegades, els passa com als electrodomèstics o les làmpades: s’espatllen sense avisar. Es fonen. Són aquells dies que, sense nosaltres saber-ho, han sortit defectuosos. Arrenquen com tots: llampants, lluents com un cotxe nou de trinca, plens de promeses com una núvia vestida de blanc. Hi hauria d’haver un senyal que ens advertís d’aquests dies. Una mena de sirena vital que comencés a udolar tan bon punt el dia defectuós hagués sortit de fàbrica, al primer control de qualitat. Llavors seríem a temps de prendre alguna mesura d’emergència: cavar una rasa dins nostre a mode de refugi i entaforar-nos-hi fins que tot hagués passat o alçar un mur que ens protegís amb les llambordes de l’experiència. Però no, els dies defectuosos perden les ales sense avisar. Se’ls para el motor després de fer un parell d’esbufecs asmàtics. Els dies defectuosos cauen al terra, exhaustos, a l’hora menys pensada. Ens abandonen, es marceixen, es fonen i ens deixen a les fosques, caminant a les palpentes tot fent tentines, arrossegant com un llast les hores que ens resten, enmig d’una boira plúmbia de minuts grisos que fins l’endemà no s’esvairà.
4 comentaris:
Fins i tot els dies negres tenen una part bona: l'endemà, que sol ser un bon dia perquè amb poca cosa ens conformam perquè així sigui...
Però igual que un dia s'espatlla sense avisar, hi ha dies que s'arreglen amb la mateixa facilitat, i el que preveies que seria un dia fastigós acaba per no ser-ho, i a aquests no els hi poso cap pega...
Petonets
Després d'uns dies defectuosos, que no pots reclamar enlloc ni tornar a cap "establiment", vindran dies gloriosos, no? Esperem que sí que tinguis dies bons i també els puguis compartir amb nosaltres si et ve de gust :)
És un escrit antic, noies (crec que té uns anys). Només que el vaig arreglar una mica i em va semblar de penjar-lo de nou. Al cafè, ara mateix, estem la mar de bé! ;)
Publica un comentari a l'entrada