10/4/11

Badall

Com un parèntesi prolongat en la respiració, potser per manca d’oxigen, un excés de teranyines o un forat a l’ànima. Potser és que, a vegades, el cos no té altre remei que fer-se metàfora.

4 comentaris:

Illa incognita ha dit...

Hi ha una dita que se sol dir a qui fa un badall: "son, talent, o mal d'enamorament". I no falla!

C. ha dit...

I si s'ajunta tot, què, Xicarandana? :)

Illa incognita ha dit...

En aquest cas, els badalls deuen ser antològics.

Llavors, es pot actuar de dues maneres: o es continua badallant, amb risc de descojuntament mandibular, o bé es va actuant "contra" cada un dels elements que han provocat els badalls.

:-)

Sr. Tinc ha dit...

M'agrada, això que el cos de vegades deu fer-se metàfora :-)