21/2/14

De bona tinta

Quan donem a algú una informació de la qual en volem fer constar que prové de fonts contrastades diem que “ho sabem de bona tinta”. Però, quina tinta? Perquè els diaris ja no són el que eren, plens de pseudoperiodistes i becaris que es limiten a fer copy/paste de textos aliens. Però sobretot perquè la tinta i el paper cotitzen a la baixa empesos, paradoxalment, pel pes d’aparells digitals cada cop més lleugers. Malgrat tot, quan volem dir que no dubtem de la qualitat del nostre informant seguim fent referència a la tinta. Una d’aquelles expressions amb un origen que es perd en el temps i de la qual només en roman el significat. El mateix ocorre amb “estar com un llum de ganxo”: si bé ja fa anys que no ens il·luminem amb la volàtil llum d’aquestes espelmes (d’aquí el nom), l’expressió encara perdura. Potser ara hauríem de dir que “ho sabem de bon Twitter” o que algú és “més inestable que el Windows”. Però, ep! No perdem l’oremus, amb tanta tecnologia! O són els drivers, el que tendim a extraviar? "Treure de polleguera" és el mateix que “se ha producido un error inesperado y el programa debe cerrarse”? O és precisament al revés? Uf, quin embolic...

3 comentaris:

anna g. ha dit...

"Gata maula": felina amb sistema operatiu inestable que busca aconseguir actualitzacions de Windows de manera poc ortodoxa :)

Carles ha dit...

Ah, però els Windows actualitzats de manera poc ortodoxa passen factura als propietaris/es. La pantalla és el mirall de l'ànima, i això es veu!

anna g. ha dit...

Sí, a algunes el temps no les tracta gaire bé. Amb trenta i pocs fent servir tones de maquillatge per dissimular -malament- les potes de gall, i altres coses que no són arrugues.