S’asseu a la taula del costat i demana un rom. Són les nou del matí, l’hora en què els pirates es preparen per realitzar els abordatges més temeraris a Passeig de Gràcia. A l’edifici de la Borsa? En una immobiliària on darrerament només es parla rus? Ves a saber...“Calent però no cal que el cremis. Al vapor, només”, matisa, com si fos un James Bond (“agitado pero no mezclado” ) de Palamós. Els aromes de roure es deuen esvanir en l’aire i de la beguda esperitosa només me n’arriba una fortor d’alcohol densa, aclaparadora, i em pregunto qui pot beure rom, encara que sigui calent, a aquella hora. Sigui com sigui, hi ha gent que té tirada a aquests destil·lats i no falta qui amb bona fe, i després d’un bon àpat, ens serveixi una copeta d’aiguardent gelat. Alcohols d’alta graduació, despullats de matisos, no hi sé trobar els colors del vi. La glopada em crema a dins, coll avall, fins a notar una punxada a l’estómac que gairebé m’espatlla tot el dinar. “Com pot ser? Si precisament en diuen digestius...!” es riu de mi, burleta, qui hi està més avesat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada