Tant anar contracorrent per quedar sovint esgotat i
panteixant a uns metres de la mateixa riba de qui senzillament s’ha deixat dur
per les circumstàncies. Ah, però senyora! Quin regal, l’experiència! Amb els
anys no només s’aprèn a nedar i a guardar la roba, sinó que a més sabem fer de
pescador i truita de riu a la vegada. Tenim el do de la ubiqüitat i podem bufar
delicades bombolles de sabó a qui convingui tot arremangant-nos els enagos i
ballar el cancan en un planeta llunyà. Màsters en pèche à la mouche sense
mosca ni canya passem hores riu avall sense despentinar-nos. Què li sembla aquest silur, senyora? Segurament el més gros que haurà vist mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada