Sembla mentida la desafecció que es pot arribar sentir per determinades persones o situacions. Al final te les acabes mirant com qui contempla un quadre vulgar de pensió barata, com una closca de nou buida, una pelleringa exànime, un tocadiscs sense agulla, look what the cat brought in. Res a fer-hi, més enllà d’abocar-hi un “Bon dia...” educat, una mica estil english way, hanging in a quiet desperation, tan descafeïnat com el cafè que ara mateix omple la meva tassa. Per sort hi ha una coreografia social apresa per tothom, uns hàbits, i és fàcil rebre un “bon dia” de característiques similars, llençat a l’aire amb el pilot automàtic de la rutina. Salutacions epíleg de llibres en blanc, l’educació és l’oli que greixa tot l’engranatge social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada