Deixem-nos de candeleres, que si ploren o riuen: els ametllers ja són florits i els avis han
tornat a les pistes de petanca a les places de la ciutat. Encara fa un fred que
es fica els ossos però al cap, a sota de la gorra, ja hi brota la primavera.
Després, és clar, vindrà el calendari a inaugurar oficialment l’estació dels
ocells i el pol·len. Nosaltres, però, ja farà dies que la durem
secretament a la butxaca, a la bossa, entre les claus de casa, aquell llibre
que som a punt d’acabar i la nota de WhatsApp que diu “Avui quan arribis pensa
a comprar pa...”.
2 comentaris:
La primera cosa que m'ha vingut al cap en llegir-te és el record de no haver pogut anar a veure l'obra "Ara que els ametllers ja estan batuts" en el seu moment. Dies d'institut, quan es devetllava un cert interès per Pla :)
Ah, i pensa a comprar pa :)
Jo encara espero una mica més d'hivern, tot i que de fred no me'n falta, i tenir-ne a casa no és precisament el que més m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada