Llibres vintage

Com totes les coses importants a la meva vida, la darrera feina em va arribar per atzar. De fet, quan encara érem mig analògics, no hagués pensat mai que em dedicaria a això: ara que els llibres de paper ja fa temps que han passat avall -igual que les botigues on els venien i les seves lleixes plenes d’exemplars multicolors- em dedico a anar per les llibreries de vell i comprar llibres que, per algun motiu, actualment no són disponibles a cap dels grans catàlegs digitals. M’empasso molta paperassa però, de tant en tant, trobo alguna joia amb els drets d’autor més que caducats. Llavors, una vegada dissenyada una portada atractiva i polits uns quants serrells legals pel que fa la transcripció de l’original, el llibre torna a gaudir d’una segona vida. Una bona campanya de màrqueting el pot dur, amb l’etiqueta de “Llibre vintage”, entre les llistes dels més venuts. L’editorial, és clar, no ha de pagar drets a cap autor: negoci rodó. Sóc, doncs, una mena d’arqueòleg de la literatura que busca pacientment entre piles de paper. I és que en realitat no ens importa el format: només volem que ens expliquin històries, trobar altres camins a més del nostre, on poder ser.