No és un geni, ni un superdotat, però la genètica l’ha ficat
a la cistella del grup amb “altes capacitats” i el cert és que al cap hi té un
Ferrari amb el motor molt ben greixat. Sortir-se de la mitjana és perillós,
sobretot quan vénen revolts vitals, perquè ja se sap que les masses són cegues
i costen de frenar: la inèrcia del gregarisme, ja se sap. Alerta, que et poden atropellar! Les dues cares de la
moneda: “aquest nen pot fer el que vulgui” però “tindrà problemes amb l’autoritat”.
Res de nou, per aquí ja hi hem passat. “I quan sigui gran què estudiaré, Carles?”.
“El que t’agradi, el que t’acosti una mica a aquest banc assolellat que
anomenem felicitat.”
2 comentaris:
Però existeix de veritat això que en diuen felicitat? no es un mite?
Com tot banc assolellat, té moments :)
Publica un comentari a l'entrada