Mans a l’esquena que són balses després del naufragi del
malson. “Bons dies” que són pròleg i que jo em guardaré a la butxaca durant
tota la jornada com un amulet de la bona sort, fins que arribi al vespre i et pregunti
com t’ha anat tot. Més tard, asseguts al sofà, mirarem aquella pel·lícula que
tenim a mitges o aquella sèrie americana que t’agrada tant. Llavors treuré discretament el teu “Bon dia” per
deixar-lo a la taula del menjador perquè ens faci també d’epíleg fins a demà,
quan en sonar el despertador em posis la mà a l’esquena i em diguis “Bon dia”
de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada