Dos-cents bussos amb escafandres noucentistes juguen a golf a la Fossa de les Marianes. Clepsidres de vidre i bronze, pensaments fluorescents. Eixams de meduses, cel marí, plàncton i estalactites. Aquí el temps és una alga lila, un banc de peixos, cinc dervixos, giròvags a compàs. A la superfície, espurnes de llum, algú desxifra el codi Morse de les ones i descobreix de nou la sal.
4 comentaris:
Wow! Tot això davall la mar? M'agrada molt com escrius!
És que el mar dóna per a molt, Vida! I més si fas vacances ;)
enyoro el mar... amb aquest post m'ho has molt evident, però quina mandra anar a la platja a l'estiu...
Sal-ut!
Elur, a vegades cal buscar-se un motiu. En tot cas, millor una cala de la Costa Brava que no pas Benidorm (uf!)
Publica un comentari a l'entrada