"Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena" - Joan Barril
10/4/11
Badall
Com un parèntesi prolongat en la respiració, potser per manca d’oxigen, un excés de teranyines o un forat a l’ànima. Potser és que, a vegades, el cos no té altre remei que fer-se metàfora.
Llavors, es pot actuar de dues maneres: o es continua badallant, amb risc de descojuntament mandibular, o bé es va actuant "contra" cada un dels elements que han provocat els badalls.
4 comentaris:
Hi ha una dita que se sol dir a qui fa un badall: "son, talent, o mal d'enamorament". I no falla!
I si s'ajunta tot, què, Xicarandana? :)
En aquest cas, els badalls deuen ser antològics.
Llavors, es pot actuar de dues maneres: o es continua badallant, amb risc de descojuntament mandibular, o bé es va actuant "contra" cada un dels elements que han provocat els badalls.
:-)
M'agrada, això que el cos de vegades deu fer-se metàfora :-)
Publica un comentari a l'entrada