Ja és mala sort que tanta excel·lència, tanta polivalència, tant “heu de ser els i les millors” i tant vinga treure bones notes al llarg de l’educació acabi per desembocar en aquest badall sense mesura, en aquest artefacte gris, encarcarat i plumbi, en aquest cau de funcionaris endogàmics i avorrits que és la universitat actual. Crec que ara, de tornar la universitat, tornaria a no anar-hi.
5 comentaris:
Estic d'acord. En el meu cas, si hagués tengut tot el ventall de mòduls professionals que hi ha avui dia, crec que m'hauria decantat per un d'ells i no per la carrera.
Però reconec que la vaig gaudir. Eren altres temps.
Aix.. bells i inolvidables moments a la gespa de l’Autònoma, badallant i amb un llibre entre les mans!
Saps... no hem de confondre el coneixement amb la saviesa. El primer ens serveix per guanyar-nos la vida; i la saviesa ens ajuda a viure.
Jo no la vaig gaudir massa. La comptabilitat -entre d'altres assignatures- em sembla necessària però taaaaan avorrida. Això sí: gran gespa, la de la UAB.
Ben vista la darrera frase! La saviesa ajuda a viure i viure et fa més savi. En canvi amb més coneixement -per allò de la feina- no sempre t'augmenten el sou. Ais... :)
Jo proposaria fer la comptabilitat a l'estil dels antics Hindus: al ritme musical del tac-a-tac.
Són els millors matemàtics del món, i també n'ha sortit un estil de ball i de música ben apreciada: el zapateao i el flamenc.
Jo sóc partidari de subcontractar-la, externalitzar-la...el que sigui però aquell tampó de "comptabilitzat" a les factures...uf! Quina mandra! Ara, quan ets el "senyor comptable" s'ha de dir que la gent pels "puestos" et tracta moooolt bé :)
Publica un comentari a l'entrada