Calamarsada

Al poble les gotes que han caigut arreu van decidir que no, que elles eren més, que no en tenien prou amb ploure d’aquella manera, tot desbordant teulats, canals i tapes de claveguera. No, al poble van decidir ser granissat de llimona, grapat d’anissos. I així va ser que en poca estona els carrers van quedar coberts d’una manta cruixent i blanca enmig d’una fanfara de llamps i trons. I no hi va haver prou paraigües per parar tanta aigua i tot jo, xop, amarat de dalt a baix, vaig perdre la batalla amb les gotes, em vaig tornar home-embornal, I’m singing in the rain, “Què vols fer-hi?” –pensava, mentre saltava pels bassals...