...i així, gairebé de sobte, esdevenir liquen, obaga, falguera. Pedra als vorals, salamandra, riera. Atzavara i ginesta. Groc i verd al capciró dels dits, arrel entre les ungles, molsa al fons dels ulls. Tornar-se manat d’argelaga, estepa blanca, boix grèvol, escorça, roure, aire boscà. Ser gairebé terra, humus, formiga, heura que et creix nom enllà.
2 comentaris:
Aaaaaaaaaaaaah (sospir de plaer orgànic) :)
Deuuuuuu...m'agrada molt!!!
Publica un comentari a l'entrada