Imagino un cel de baldufes que ballen en sincronia damunt del pont de Besalú. En sortir del tren, la meva mà a contrallum. Mil milions de fotons la travessen fins a esdevenir pols d’estrelles, coral vermell, tarda en calma, primavera, branca de cirerer. Un dia faràs com el Petit príncep i tornaràs al teu petit planeta. O seràs enlloc i a tot arreu alhora, tant li fa: si hi penses bé el que és realment excepcional és estar viu.18/4/11
A contrallum
Imagino un cel de baldufes que ballen en sincronia damunt del pont de Besalú. En sortir del tren, la meva mà a contrallum. Mil milions de fotons la travessen fins a esdevenir pols d’estrelles, coral vermell, tarda en calma, primavera, branca de cirerer. Un dia faràs com el Petit príncep i tornaràs al teu petit planeta. O seràs enlloc i a tot arreu alhora, tant li fa: si hi penses bé el que és realment excepcional és estar viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
“A viure s’hi aprèn tota la vida. I durant tota la vida s’ha d’aprendre a morir” de Lucio Anneo Séneca
Bona tria de referent literari, la del Petit Príncep! Un text ben poètic i molt bonic!
Doncs aprofitem l'excepció, doncs, mentre dure.
Publica un comentari a l'entrada