Oblits

Se’ns escola el món per forats imaginaris de les butxaques. Deixem paraigües, bosses i claus a les lleixes del tren, a l’entrada de les biblioteques, en el que sembla el degoteig d’un oblit més gran. Un oblit amb “o” majúscula en forma de badall. Efectivament: ens avorrim. Ens avorrim i abandonem el món a trossos, a la recerca d’un àmbit que ens sigui més proper. Què hi faig aquí tan lluny de mi? I anem al futbol els diumenges; al cine el dia de l’espectador; llegim novel·les..., i en el trànsit desapareixen llocs, objectes i fins i tot persones. Abstrets de tot i de tothom, som ben lliures. Vagaregem pel nostre món fet a mida, lluny dels espais prêt-à-porter que els horaris, les feines i les cadenes de supermercats ens dicten. Oblidem ulleres, plomes estilogràfiques, de tant en tant. Encara sort: jo hi ha dies en què oblido el món sencer!