...i arriba un dia en què, tip de restaurants on el colesterol s’asseu a cada taula, decideixes entrar al local. A la porta ho diu ben clar: “XXXX: el menjar de la mare per emportar”. I penses que potser sí, que potser fan el gaspatxo al punt d’oli i vinagre com el de la mare, les aletes de pollastre rostides com les fa la mare, el rostit de conill, el pastís de formatge, les amanides, les costelles de xai, les magranes amb moscatell, la vedella amb bolets, el peix al forn...tot, com ho fa la mare. I demanes el primer plat, el segon i les postres. I els comences. I te’ls acabes. I surts del restaurant, que és una franquícia amb establiments idèntics cada cinc cantonades, i penses que sí, que potser els plats estaven cuinats amb més o menys fortuna, però que de mare...de mare només n’hi ha una.
2 comentaris:
que no, que no. que és d'àvia només n'hi ha una ;)
Mares, avies o inclús sogres, de qualsevol d'elles només n'hi ha una, o dos...jeje De fet sóc capaç d'incloure-hi germanes i cunyades o qualsevol que cuini en el meu lloc.
Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada