Welcome The Rolling Stones. Sí, donem la benvinguda a Ses Satàniques Majestats. Que creixin acords de guitarra elèctrica als marges dels camins, atzavares en sol major, pols de blues. Que vinguin en Keith Richards i el seu angel negre, sweet black angel, i en Mick Jagger amunt i avall per l’escenari per cantar-nos que sí, que és només rock and roll però que ens agrada. I molt. It’s only R’n’R but I like it. Brown sugar, Start me up, que sí que sí, que vinguin de nou els Rolling Stones i que no parin de tocar!
3 comentaris:
Sí, d'acord, però amb cura, no tenguem qualque rotura de cadera sobre l'escenari.
I disculpau la irreverència, no m'he sabut reprimir.
Bé, no és una irreverència, Xicaradana. Un dia altre ho hauran de deixar del tot, voluntariament o obligada.
Jo no sé d'on treuen tanta energia! Sempre ens quedaran els seus discs!
Publica un comentari a l'entrada