No entenc la cua de
gent, mesella, gregària i bovina que es fa a les portes dels grans museus. Hi
ha altres sales, altres quadres tècnicament tan o més bons que, pel motiu que
sigui, no tenen tanta anomenada i que ens esperen -només a nosaltres!- sense
aglomeracions i en silenci. Potser és que per a molta gent té més importància el “jo
hi vaig ser” que no pas l’obra d’art en si. En qualsevol cas, i ni que aquest
sigui el motiu principal, actualment hi ha altres llocs on poder comprar l’entrada
i estalviar-se aquestes gernacions gallinàcies que es donen a París, Florència o Roma. Em costa entendre per què algú es pot passar mig matí a peu dret parlant
amb el telèfon mòbil quan, des del mateix aparell, hagués pogut comprar els tiquets còmodament estirat al llit o tot fent un cafè al restaurant de l’hotel.
Com pot ser que aquesta multitud es passi dues hores esperant davant d’una
taquilla quan, fins i tot abans d’emprendre el viatge, la duien a la mà? “Desitja
comprar el bitllet?”, un clic, i ja està.
2 comentaris:
Les noves tecnologies, i les noves maneres virtuals de fer (per sort), encara no estan a l'abast de tothom, o en el cap de tothom, perquè les coses sempre s'han fet d'una manera, i a molts els costa canviar el xip. Altres ja l'anem canviant i pensem amb previsió, però això no vol dir que no hi caiem de tant en tant.
Però del teu post em quedo amb una idea, que trobo molt encertada. El fet que és més important fitxar en llocs concrets, rotllo Foursquare, que no pas el que veus allà. És completament obligatori visitar el Louvre, necessari, una blasfèmia anar a Paris i no entrar-hi. I què vas veure allà? Mmm... dooooncs la Mona Lisa i... i...
Hola Xexu,
Repassem catàlegs i punts per tenir mòbils més potents, consultem tarifes per al viatge...venim de l'altra punta del món...per fer cua? A qualsevol guia amb una mica de cara i ulls ens diuen uns quants llocs on evitar-les! De debò que tota aquesta tropa no s'ha mirat ni una guia mentre preparava el viatge? Uf...
Pel que fa a fitxar, trobo que molta gent fitxa a massa coses al llarg de la vida. Sembla que els programin, tu! :)
Publica un comentari a l'entrada