Indemnitzen una senyora a qui li va explotar un WC d’un bar
a Barcelona. N’hi va haver prou amb l’espurna de l’interruptor per fer saltar
la tassa pels aires. Hagués quedat més cinematogràfic que l’explosió s’hagués
esdevingut amb el client ja assegut amb el pantalons al garró, mentre s’encenia
una cigarreta, però això ja hagués estat massa. Sembla que la fossa sèptica era
tan bruta que en fermentar produí el metà que feu saltar pels aires la
indemnitzada mestressa. Ai, senyora, si vol saber de quin peu calça un restaurant (i qui
diu restaurant, diu persona o empresa) no miri el que s'hi diu a la carta del
menú, faci una bona repassada a l’estat dels seus lavabos: sovint són plens de
detalls que revelen força intimitats! Un altre dia parlaré dels homes i la seva
punteria pel que fa als afers de la micció, que també és una cosa que sovint frega la ciència-ficció...

3 comentaris:
Segur que et vols posar en aquest jardí? Pensa que ens busques la ruïna, eh? Tela la història de la senyora...
Exactament a quan pujaba la indepnització? Pura curiositat
Xexu, als homes a vegades ens costa fer punteria en depèn quines qüestions. Serà que se'ns enterboleix una mica el cap :P
Doncs no ho sé, pons. Però dubto que acceptés una tanda de dinars gratis com a compensació. #salmonellapower
Publica un comentari a l'entrada