Cafè reescalfat?

De tant en tant reutilitzo escrits. Els reciclo. El blog ja té una colla d’anys i a vegades, tot fent arqueologia de mi mateix, em trobo amb idees que em semblen bones però amb dades que han quedat obsoletes, amb faltes d’ortografia, lapsus tecleae, etc. A més, sempre hi ha nous lectors i no tothom s’entreté a buscar posts antics. Tornar a penjar un escrit amb voluntat de Real Academia de la Lengua Española per tal de “Fijar, limpiar y dar esplendor” no és una mala idea, doncs. Autors com Josep Pla o Quim Monzó han estat grans recicladors de textos propis i aliens, han barrejat, fet i desfet al llarg dels anys la mateixa idea, text, titular de diari, retall, etc. Cal que tots els textos siguin originals? No. Ben mirat, la majoria d’autors que admiro no fan altra cosa que escriure sobre els mateixos temes del dret i del revés (Woody Allen, per exemple). En molts escriptors fins i tot se’ls perdona el plagi quan és mig velat i millora l’original. No cal dir-ho si es tracta d’autoplagis. Reciclar els escrits d’un blog són pecats venials que qualsevol lector hauria de perdonar. Per altra banda, jo no puc passar sense la meva dosi diària de cafè. Ni que sigui reescalfat.