El sol escalfa però ja no és abrusador. Als matins fresqueja i aviat buscarem al fons d’armari roba d’entretemps. Els homes ens posarem un jersei de llana prima, les dones una “rebeca”, que és el mateix però amb nom propi. I com és això? Doncs gràcies a la pel·lícula homònima dirigida per Alfred Hitchcock en què la protagonista duia aquest abric. Les senyores sortien del cine encantades i en entrar a les botigues de roba demanaven una jaqueta "com la que duia la noia de Rebeca". Vet-ho aquí. Si sou de l’Eixample o el Barri de Gràcia de Barcelona també en podeu dir “càrdigan”, anomenat així per l’ús que en feia James Brudenell, setè duc de Cardigan i general de l’exèrcit anglès amb força èxit al camp de batalla, que fa molt més viatjat i internacional. Així doncs, ara que el temps ja tomba, si sou de poble no oblideu el jersei o la rebeca. Coolturetes i modernets, agafeu el càrdigan. La biologia no fa distincions i avui al metro tothom estossegava per igual. Salut.
3 comentaris:
Ma mare en diu "rebequeta", per la costum de les meves terres de fer diminutius a tot...
;)
Només una puntualització: la pel·lícula es va inspirar en el llibre (homònim també) de l'escriptora Daphne Du Maurier...
(Va d'homònims l'estiu...)
Per mi és un jersei, tan per dona com per home. Economia del llenguatge.
És veritat, a mi també em sona més haver sentit "rebequeta". "Agafa una rebequeta que després farà fred", clàssic de Festa Major.
No ho sabia, això del llibre. Sí, sí, a la Viquipèdia ho diu:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rebecca_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula%29
Propers temes: l'escot "Palabra de honor" i el "coll de Mao" :)
Ah, però Xexu, a vegades el matís és inevitable! El que per a nosaltres és "negre" per a una dona és un ampli ventall de colors! No el tens aquest màster? ;)
Publica un comentari a l'entrada