Una nit de festa major, engrescat per l’alcohol i per la resta de la colla, el més eixelebrat del grup va decidir sortir al carrer armat amb un esprai de color negre. Tots plegats ens vam dirigir a una de les vies principals del poble i allí, emparats per la foscor i a corre-cuita, vam omplir les parets de consignes a favor de la llibertat del país. L’endemà, encara amb ressaca, vam tornar al lloc dels fets per contemplar la nostra obra. En una banda hi lluïa, enorme, una estelada que s’alçava orgullosa. Al mig, escrit amb majúscules, hi destacava la paraula “INDEPÈNCIA” (sic): el “DEN”, vam constatar sorpresos, s’havia evaporat de la pintada. Amb els nervis, la pressa i la barreja de destil·lats ningú no va notar en aquell moment de la nit que ens deixàvem una síl·laba. Tot plegat potser va resultar premonitori perquè després de tants anys encara estem com estem i sembla que, malgrat tot, la “Indepència” és el màxim que aconseguirem. Que ja no tot està per fer i no tot és ja possible.
9 comentaris:
Quan ha estat més possible que ara? Si en algun moment vas sortir a fer pintades d'aquest tipus és que les idees eren en tu. No sé què t'ha fet canviar de parer, però jo que no he sortit mai a pintar però sí que he conservat les idees a dins, no recordo un esclat independentista com l'actual. Vaja, és que no ha existit. Iep, que també hi ha molta gent en contra no ho nego, la meitat pel cap baix, però ja és molta més gent a favor del canvi de la que hi havia fa un temps. Com és que no continues perseguint el somni, què t'ha passat? Em resultaria interessant saber-ho, he vist gent canviar de parer cap a la independència després de com ens tracta España, i també per la pasta, és clar. Però el sentit contrari se'm fa més estrany, per això hi estic interessat, me'n podries fer cinc cèntims.
Doncs tinc diferents arguments. El primer i coincidint amb un petit sondeig familiar és:
1. No som prou gent. Demà farà patxoca, però per cada Muriel Casals (que va ser professora meva durant un parell d'anys, en sé el perfil) hi ha una bona colla d'espanyolistes que són a les antípodes del pensament de la professora de la UAB.
2. Lligat a això, el sentiment nacionalista català dóna per al que dóna, ho hauríem de vincular més a aspectes econòmics perquè si no un altre cop fem curt i val a dir que el PP està fent molt bona feina.
3. "Bona feina" del PP: València i Balears són un bon escenari de futur del que passarà aquí. Quan salti la immersió lingüística (és qüestió de temps) el català entrarà en un procés de degradació imparable. Catalunya serà castellana i parlarà castellà, bàsicament. No sé si els de demà en són conscients.
4. Ara que es parla tant de casta...efectivament casta i l'empenta de la societat s'enredarà en una xarxa de partits i gent que no estan a l'alçada.
5. En tinc més... però anem a fer una cervesa :)
Encara està per veure si aques cop s'escriurà el DEN... queda molta partida per jugar!
D'entrada, Salvador, poder votar. Però llavors sortirien preguntes com "què passarà amb la meva pensió?". La incertesa seria una font de "no".
Com a mínim, exposes uns quants arguments, que és molt més del que fa la majoria de gent contrària a la independència. Però són arguments que no comparteixo gens, és clar. No sóc un ingenu ni sóc dels que pensa que està tot fet, encara queda molta guerra per fer, però fa no massa temps jo tenia una visió molt pessimista de tot plegat, similar a algun dels teus punts, no m'ho creia gens, i això és per viure en un poble en el que l'entorn no convida a l'esperança. Però la realitat m'ha demostrat el contrari.
Que no som prou gent és discutible. Diguin el que diguin els diaris, ahir Barcelona s'havia de viure, tant per ambient com per quantitat de gent, l'optimisme està justificat. Entenc que no hi vas anar, potser pensant que no valia la pena, i crec que és un error. Quants més demostrem el que volem, més força tenim. I si bé hi ha una part silenciosa de la població (està per veure que sigui majoria), que no va a les manis ni fa servir les xarxes, també hi ha una quanta gent que votaria SíSí que no va a les manifestacions ni es mou massa.
No sé com pots dir que PP fa una bona feina. Per Catalunya, fa una bona feina en favor de l'independentisme. Que surti la Camacho dient que el procés es desinfla, quan fins i tot les dades de la Delegació del Govern diuen que érem més gent que l'any passat, i que ella continuï dient que ens desinflem, és per riure a la seva cara i enviar-la a casa. Per no dir la postura del seu partit respecte a negar certes evidències. Serem majoria o no, però que passin de nosaltres no ens fot punyetera gràcia.
Aquí no estem com a València i Balears perquè no mana el PP, precisament, perquè no l'hem deixat manar. Aquí són minoritaris, i hi ha altres partits pitjors, però en total no sumen força per decidir res. És clar que hi ha escenaris apocalíptics, és cert, però també n'hi ha de millors que podem imaginar i lluitar per aconseguir. Precisament amb l'exemple d'altres territoris de parla catalana em sembla que un dels objectius és que no ens passi el mateix. És clar, si et tanques pensant que passarà i punt, i molta gent pensa com tu, segurament acabarà passant. Però estem treballant perquè no sigui així.
Que els polítics no estan a l'alçada és cert. Fa falta molta neteja, però no és pas cosa dels polítics tot això. Nosaltres els empenyem a prendre decisions. Ni ERC feia massa cosa per la independència quan el poble estava callat i passava de tot. Ara que molta gent crida, ells segueixen, però van per darrere. Ara saben que si ens fallen ho pagaran molt car, i no volen pagar-ho, n'estic segur.
I pel que fa al tipus de gent que està a favor ara, és un col·lectiu molt transversal, i això no és dolent. Per què criticar-ho? No tots tenim un sentiment tan patriòtic, però lluitem per un objectiu millor. En definitiva, tots volem viure bé i construir un futur millor pels que venen, i molta gent veu que a Catalunya és possible mentre que a España no. Els motius convergeixen tots cap a la independència, l'origen em preocupa més aviat poc, francament. Sobretot perquè el govern espanyol no té cap mena de gest per convèncer la gent que es quedi, al contrari.
I res, que m'encanta parlar-ne, no ens convencerem de res, però t'exposo el que penso, i com et deia, tu almenys aportes algun argument més que el 'què posa al teu DNI'.
Hola Xexu, estic d'acord amb tot el que dius. Només que segurament jo tinc un punt de vista més pessimista. En qualsevol cas és clar que cal millorar la nostra situació. Seria més fàcil si quan omplim formularis i arribem a l'apartat de "Nacionalitat" és pogués escriure "Catalana", oi? A mi se'm fa gairebé tan estrany com quan al meu DNI hi deia Carlos. Almenys això ja fa temps que ho vaig arreglar. Ah, de totes maneres no cal vincular-ho a la llengua, ahir vaig escoltar molta gent que parlava castellà amb senyeres. És veritat que el sentiment és transversal. Tothom vol el millor si viu a Catalunya, independentment de l'origen. I poder votar, si o no, hauria de ser ben normal. Si no podem és que alguna cosa grinyola. I molt.
Pel que fa al PP i la bona feina, m'entens, oi? Fan bona feina... de demolició! Si almenys no gastessin aquestes camises i aquests pentinats... #cosica
Per tot això treballem. Naturalment, ara no existeix la possibilitat de posar nacionalitat catalana, però és que potser no hi hauria de posar 'nacionalitat'. Si aconseguim que el nostre govern acati la petició del poble català en pes, perquè més del 80% a favor de votar crec que és una majoria prou àmplia, i d'això va la democràcia, Europa ens escoltarà. Després podem votar sí o votar no, i les dues opcions són perfectament legítimes. Almenys això és el que pensem els que volem poder votar. En canvi, altres no volen ni que votem. Potser ets pessimista, creu-me que jo ho era molt. Però alguna cosa ha canviat, i si jo m'he convençut que és possible, qualsevol ho pot fer. Alguns blogaires et poden dir quina era la meva opinió fa un parell o tres d'anys, i no perquè no volgués el meu país lliure, sinó perquè no ho creia possible de cap de es maneres. Doncs això, intenten demolir-nos amb totes les armes i per ara no ho han aconseguit. Com més forts siguem, més difícil els ho posem. Pensa-hi, si molts penséssim com tu o com jo fa no tant temps, no hi hauria el moviment actual. Per què no donar-hi suport, ja que hi és. Des de dins les coses són més creïbles, i si ens estem enganyant, almenys ho haurem intentat i no ens ho haurem estat mirant tot asseguts al sofà.
Publica un comentari a l'entrada