L’escriptora feminista es presenta a totes les entrevistes de feina amb un escot generós. Afirma que, si l’entrevistador és home, té més possibilitats de ser escollida. L’escriptora que en el seu temps lliure lluita contra els prejudicis masclistes s’aferra als tòpics quan acut al mercat laboral.
5 comentaris:
Tots ens prostituïm una mica quan hem de demanar feina, oi? La baixada de pantalons sempre és monumental, però és que això demostra que els diners poden més que els ideals. Som així, els humans.
Jo no he tingut mai massa la sensació de baixada de pantalons. Això de l'escot és real i ho trobo extrem. Ara, fa poc vaig llegir que a partir dels 45 anys comences a ser vell per al mercat. Sense padrins i havent de fer porta freda potser sí que acabes fent el que sigui.
Pel que fa a la feina, no a les entrevistes, Salvador Espriu explicava que per guanyar-se la vida treballava amb un notari que no el cridava ni pel nom. "D'aixonsis portin el d'allonsis" li deia. Martí i Pol feia de comptable i es preguntava "Què hi faig aquí tan lluny de mi?"
A partir dels 45? Jo creia que a partir dels 35; al menys per a les sèries dels guionistes nord-americans de televisió, però potser m'equivoco i era abans.
Pel que he sentit fan polítiques d'inserció a partir de 45, Miquel. És que els guionistes ianquis són molt de winners and losers i "hacer mi primer millón antes de los 30".
Publica un comentari a l'entrada